Conclusions

Estem orgulloses del resultat del nostre projecte, el qual creiem que tot i no haver aconseguit el resultat proposat en un inici, l’evolució ha estat molt favorable. Hem tingut alguns problemes d’idees que al final no s’han pogut realitzar però sempre amb un bon resultat i una bona solució. El públic va semblar respondre amb una bona impressió cosa que ens va gratificar més.

Perspectiva

Marcel Proust, A la recerca del temps perdut.

“I de cop i volta el record m'ha aparegut. Aquest gust era del bocinet de magdalena que el diumenje dematí a Combray, quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, la tia Léonie m'oferia després d'haver-lo sucat en la seva infusió de té o de til·la . La vista de la magdalena no m'havia recordat res abans d'haver-la tastada; potser perquè, havent-ne vist sovint després, sense menjar-ne, sobre els taulells dels pastissers, la seva imatge havia abandonat aquests dies de Combray per lligar.se amb altres més recents; potser perquè, d'aquests records abandonats tan de temps defora de la memòria, no en sobreviviria res, tot s'havia disgregat; les formes abolides o endormiscades havien perdut força la força d'expansió que els hauria permès d'assolir la consciència. Però quan, d'un vell passat, no en sobreviu res, després de la destrucció de les coses, soles, més fidels, l'olor i el sabor queden encara molt de temps, com ànimes, que han de recordar, esperar, sobre la ruïna de tota la resta, portar sense desmai, amb la seva gota quasi impalpable, l'edifici immens del record.”

Vídeo minerva

Cuidado, que la pintura és perillosa! (I més si s'agafa del carrer).

Cristopher Ruiz - Néixer

Sonarà obvi, però era un dia com qualsevol altre. El Sol havia aparegut tenyint el cel del típic taronja, havien caigut un parell de gotes despistades, bufava una mica el vent... El que ve a ser un dia qualsevol d’un hivern qualsevol.

I allà hi era jo, com qui no vol la cosa, naixent.

Juro haver-ho fet sense voler. Ni tan sols me’n recordo que va portar a aquella situació, però va acabar sent el meu gran debut, una presentació inoblidable per a tots els que van tenir l’immensurable honor d’haver assistit a un acte tan màgic com aquell...

No ens enganyem. Aquells metges estaven farts de veure com petits capgrossos ploraners sortien a la llum dia sí i dia també. La meva mare, si som sincers, estava ocupada en les seves coses i tampoc hi va prestar massa atenció. Per una altre part, el meu pobre pare estava resistint, intentant evitar la gangrena a la seva mà dreta.

Va ser més aviat una presentació mediocre, d’aquelles que no treuen el son, però per alguna cosa es comença. O això diuen.

Com bé us imaginareu, no tota gran història té un gran principi. No aquesta, com a mínim. Tan sols espero que tingui un gran final.

Text per el vídeo d'en Cristopher. (escrit per ell mateix)

PD: el text pot patir diversos canvis, ja que encara estem treballant amb ell.


Text per el llibre (part del Cristopher)

Vídeo Ana (prova 2)

Possible vídeo final de l'Ana (falta la música).