Sonarà obvi, però era un dia com qualsevol altre. El Sol havia aparegut tenyint el cel del típic taronja, havien caigut un parell de gotes despistades, bufava una mica el vent... El que ve a ser un dia qualsevol d’un hivern qualsevol.
I allà hi era jo, com qui no vol la cosa, naixent.
Juro haver-ho fet sense voler. Ni tan sols me’n recordo que va portar a aquella situació, però va acabar sent el meu gran debut, una presentació inoblidable per a tots els que van tenir l’immensurable honor d’haver assistit a un acte tan màgic com aquell...
No ens enganyem. Aquells metges estaven farts de veure com petits capgrossos ploraners sortien a la llum dia sí i dia també. La meva mare, si som sincers, estava ocupada en les seves coses i tampoc hi va prestar massa atenció. Per una altre part, el meu pobre pare estava resistint, intentant evitar la gangrena a la seva mà dreta.
Va ser més aviat una presentació mediocre, d’aquelles que no treuen el son, però per alguna cosa es comença. O això diuen.
Com bé us imaginareu, no tota gran història té un gran principi. No aquesta, com a mínim. Tan sols espero que tingui un gran final.
Text per el vídeo d'en Cristopher. (escrit per ell mateix)
PD: el text pot patir diversos canvis, ja que encara estem treballant amb ell.
Text per el llibre (part del Cristopher)
Text per el llibre (part del Cristopher)
No hay comentarios:
Publicar un comentario