Tant de sol als turmells, de mar llisa i daurada. Agafades de mans, no es diuen res. Carrers d'homes rancuniosos perquè no hi ha cap home com ells, que elles coneguin. Ara no van enlloc. Tornen del sol. Travessen tardes llargues, carrers de mots incomprensibles. No s'enduen records. Volen només saber que s'agafen de mans i van juntes, per un carrer de l'estranger.
Poema per el Vídeo de la Kènia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario